.jpg){kind=logo}
.jpg){kind=logo}
Canvis a "Abraça Vilanova i la Geltrú"
Títol (Català)
- +Abraça Vilanova i la Geltrú
Cos (Català)
- +Aquest és un projecte que pretén desenvolupar la solidaritat intergeneracional (relació entre grans i joves) i el diàleg intercultural (relació entre Orient i Occident) a través del joc del Go dins de Vilanova i la Geltrú amb l’objectiu final de fer-ne una ciutat més viva, més inclusiva i més verda.
- +
- +Per això es proposa crear o habilitar un espai on es pugui formar tant la gent gran com els joves en la dinàmica del joc, organitzar i realitzar una sèrie de trobades al llarg del curs acadèmic i, finalment, avaluar-ne els resultats obtinguts des de una òptica interdisciplinària per validar la millora en els objectius plantejats.
- +
- +El Go és un joc que es desenvolupa entre dues persones que intenten obtenir el major territori d’un tauler que comença buit mitjançant unes pedres que, una vegada ubicades, romanen immòbils. Llevat d’algunes limitacions, cada jugador té llibertat de fer la seva jugada a qualsevol punt que no estigui ocupat per altres pedres. Amb aquesta llibertat, és possible desenvolupar el joc de maneres creatives i imaginatives. El major obstacle el representa la presència de l’altre jugador, que també cerca desenvolupar el seu joc. Per aquesta raó, la voluntat de tots dos entra en conflicte i això obliga a idear les estratègies per desenvolupar el joc propi, tenint en compte que el rival també farà els seus moviments per ocupar els espais.
- +
- +Cal destacar que en el joc del Go no es busca la destrucció completa de l’adversari. A la posició final d’una partida, tots dos adversaris coexisteixen al tauler. L’objectiu final del joc és l’ocupació d’espais del tauler amb una mida més gran que els que ocupa el rival. Per aconseguir això, tots dos jugadors realitzen maniobres que tenen per objecte envoltar, ja sigui pedres adversàries o bé espais buits del tauler.
- +
- +En aquestes circumstàncies, es dona un joc d’equilibris entre allò que pretén i obté un i l’altre, i les millors estratègies tenen en compte aquest sentit de l’equilibri. En tot cas, cadascú obliga l’altre a treure el millor de si mateix per desenvolupar el seu joc, i junts produeixen una obra d’art: la partida de Go. És habitual relacionar l’estratègia amb la guerra, i per aquest motiu se sol anomenar “jocs de guerra” als jocs d’estratègia. No obstant això, les estratègies poden tenir aplicacions múltiples, a tots els ordres de la vida. Sobre tot plegat, en el cas del Go, que té un grau d’abstracció alt, les pedres de Go es poden veure de moltes maneres, com a soldats en un camp de batalla, com a decisions que un pren en implementar un pla, o com a paraules en una conversa. De fet, al Go també s’anomena, en idioma japonès, shudan, el que significa “llenguatge de mans”, on no calen les paraules.
- +
- +El potencial educatiu que té el Go, permet el seu aprofitament com a eina per afavorir la inclusió social. La simplicitat de les seves regles, així com de l’equipament amb què es juga, facilita el seu aprenentatge per part de les persones, sense importar-ne la condició, i alhora permet que aquest projecte s’escali de manera sostenible en el temps en funció de la disponibilitat de les persones involucrades i del pressupost assignat a la seva execució.
- +
- +La pràctica del joc produeix situacions que impulsen a enfrontar obstacles i tractar de superar-los. Alhora, atesa la particularitat de les regles, s’instal·la la idea que ambdós contendents tenen espai al tauler per ocupar. Les millors estratègies en el Go involucren un exercici dinàmic de lliurar i prendre, per consolidar-se a l’espai propi, tenint en compte que l’adversari també obtindrà un espai seu. Aquest exercici pot apuntalar i fer prendre consciència que la societat es pot considerar com una trama de relacions, en què les persones i els grups s’insereixen, donant allò que els és propi i alhora rebre el que poden necessitar.
- +
- +La pràctica social d’aquest joc referma l’autoestima dels que participen a l’activitat. Com es practica amb elements molt simples, el Go és ideal per a espais de trobada dins d’un barri, com per exemple aquells destinats tan als joves com els grans. És inherent al Go, a les seves regles i estratègies que es posen en joc, la idea que, més enllà dels conflictes, cadascú té dret a existir. És possible reclamar l’espai propi apel·lant, no a la destrucció del que pretén l’altre, sinó a la negociació amb ell. Aquestes idees es refermen d’una manera o altra en els que practiquen el joc. Per això, molts diuen que “el Go és com la vida” i, certament, no és una exageració ja que aprenent a jugar a Go, un aprèn comportaments per tot tipus de situacions. En aquest sentit es pot dir que el Go, com a joc d’estratègia, aporta de manera decisiva el desenvolupament d’estratègies per a la convivència. Per totes aquestes raons, jugar al Go no només té un valor educatiu i terapèutic, sinó que alhora ajuda els que el practiquen a tenir amics i a estar connectats a realitats més saludables, fent que la cohesió social de les comunitats on es practica millori.
Compartir